Receptes econòmiques per gestionar un ajuntament - 3 - SOLUCIONS A L'ENDEUTAMENT MUNICIPAL A ARENYS DE MUNT

3 - SOLUCIONS A L'ENDEUTAMENT MUNICIPAL A ARENYS DE MUNT

juny 2010.

Com hem de plantejar les solucions a l'endeutament municipal? gestionar millor els pocs diners que es disposen, controlant-los molt més per evitar despeses supèrflues, reduir algunes despeses que ara es poden considerar necessàries?

Molts arenyencs es pregunten: Com s’ha pogut arribar a la situació actual de 6.500.000 d’euros de deute a l’Ajuntament?

La resposta seria: per dues raons. La primera: per una mala gestió en el control de les despeses ordinàries, portant a que augmentessin en comptes de reduir-les.

La segona: Per una mala praxis en la realització d’unes inversions que s’han fet sense disposar dels fons necessaris per fer-les.

En tots dos casos, ho podem resumir dient: ‘que s’ha estirat més el braç que la màniga’.

Però més enllà d’analitzar els motius que han dut a les quotes d’endeutament més altes que mai haguem tingut com a poble – que implica haver de pagar cada any 866.000 euros en quotes de préstecs, dels quals 106.800 corresponent a interessos – m’agradaria poder proposar alternatives per reduir-lo.

Si aquesta situació es produís en una família – que s’haguessin endeutat en excés fins al punt que les quotes dels préstecs se’ls mengessin els ingressos, malgrat que aquests fossin estables – molt probablement farien un esforç important per a reduir les despeses i gestionarien molt millor els diners que els quedessin, per evitar haver de renunciar a moltes coses, malgrat que algunes reduccions n’haurien de fer. També farien – segur –, una reunió amb tots els membres de la família perquè tots fossin conscients de la situació i tots ajudessin a superar el mal tràngol.

Un Ajuntament no és gaire diferent a una família. Molt més gran, això sí, però una família al cap i la fi. Per tant, això mateix és el que s’hauria de fer en un Ajuntament: gestionar millor els pocs diners que es disposen, controlant-los molt més per evitar despeses supèrflues, reduir algunes despeses que ara es poden considerar necessàries però que analitzant-les poden acabar sent accessòries, renunciar a coses i informar molt clarament a tots els ciutadans.

Una altra solució passaria per aconseguir més ingressos. En el cas de l’administració això representaria, en essència, augmentar la pressió fiscal, o sigui, apujar els impostos.

Però, en una situació de crisi com l’actual, les solucions no haurien de passar mai per apujar els impostos, malgrat que sigui la solució més a l’abast i més fàcil d’adoptar per polítics amb poca sensibilitat social, perquè qui acabarà pagant, les famílies, també ho estan passant malament.

Per tant, primera proposta: gestionar millor els diners que es tinguin; controlar i reduir despeses; renunciar a algunes actuacions i molta, però molta, informació i participació dels ciutadans.

Segona proposta: fer una recaptació més justa. El que equivaldria a fer pagar tots els tributs que toquen a tothom, sense efectuar exempcions injustes o arbitraries. El que ens portaria a recaptar més sense haver d’apujar els impostos.

Tercera proposta: quan es cobrin els diners que resultin de les subvencions pendents de cobrar, gairebé 2.000.000 d’euros, destinar-los únicament i exclusivament a cancel·lar deutes, començant per aquelles que paguen un tipus d’interès més alt. Els mals gestors, els populistes, potser apostarien per destinar-les a realitzar altres actuacions o altres inversions o a pagar despeses corrents, perquè els tornessin a votar. Però el deute, que és el mal estructural d’aquest Ajuntament, continuaria i no es solucionaria.

Quarta proposta: els ajuntaments tenen dos tipus de préstecs: els que paguen interessos – que venen de les entitat financeres – i el que no paguen interessos – que venen d’altres administracions –. Per tant, la tercera proposta passaria per utilitzar els préstecs que es reben sistemàticament cada any d’altres administracions – i que són sense interès – a cancel·lar els préstecs dels quals paguem interessos. Si aquesta opció no fos viable, perquè les condicions d’aquests préstecs sense interessos impedís destinar-los a cancel·lar-ne d’altres, el que s’hauria de fer és no acceptar-los, atès què rebre’ls representaria fer augmentar el deute, fer augmentar el problema i haver de tornar uns diners més endavant. Uns diners, que ara com ara, no tenim i que no sabem si els tindrem en el futur. Els préstec, encara que siguin sense interès, també s’han de tornar.

Cinquena proposta: Capitalitzar ingressos a futur, avançant el seu cobrament, per destinar-los únicament i exclusiva a cancel·lar préstecs que paguin interessos i d’aquesta forma atacar el problema estructural que té l’Ajuntament.

Per la primera proposta, malgrat que aquí està exposada de forma sintètica, és força complexa portar-la a la pràctica i més endavant, en propers escrits intentaré desgranar-la.

Dir ‘gestionar millor’, ‘controlar i reduir despeses’ i ‘renunciar a algunes actuacions’ és molt fàcil. No deixen de ser conceptes buits de significat si no s’omplen de contingut. I omplir-los de contingut es força més complex que fer només un discurs. És més complex que fer xerrameca, que és el que acaben fent els polítics per amagar els seus desconeixements.

Proper: Receptes econòmiques per gestionar un ajuntament (4) SOBRE LA NECESSITAT D’ENDEUTAR-SE.