Receptes econòmiques per gestionar un ajuntament - 4 - SOBRE LA NECESSITAT D'ENDEUTAR-SE

juliol 2010

Quins són els motius que duen a l’administració pública a endeutar-se a mig i llarg termini? Els ajuntaments han d'estar endeutats de forma sistèmica?

Tots recordarem que, anys enrere, els pares o els avis no compraven res si abans no tenien els diners estalviats per poder-ho pagar i, per tant, ho compraven sense endeutar-se. Només s’endeutaven els que eren considerats mals pagadors i, a aquells, tothom els coneixia.

En aquelles mateixes èpoques l’endeutament públic era minso. Només existia l’endeutament de l’estat, que era qui podia generar Bons –lletres, pagarés o obligacions, tan se val com s’anomeni– del Tresor que donaven poca rendibilitat però que tenien la garantia de l’estat – de qualsevol estat– i que es compensaven i retornaven amb el impostos recaptats.

Aquella practica ha canviat. Avui dia tothom s’endeuta per aconseguir qualsevol bé que tingui un mínim valor. Són les regles de la societat de consum. Ara tothom està endeutat i les administracions també –totes: l’estatal, l’autonòmica, la municipal– fins a límits mai abans imaginats. Endeutar-se està de moda, però té un problema: els deutes s’han de tornar!

Però, quins són els motius que duen a què s’endeutin les empreses, les persones o l’administració pública a mig i llarg termini?

• Les empreses quan inverteixen endeutant-se ho fan perquè consideren que tenen unes expectatives de negoci, d’uns possibles guanys, que compensaran l’endeutament més els interessos i que, a més, generaran beneficis.

• Els particulars, les famílies, ho fan perquè consideren que tenen unes expectatives d’ingressos –estables o no tant– a futur, i amb aquests previsibles ingressos podran retornar el deute. És a dir, s’avança la compra d’un bé o servei amb l’expectativa, presumptament certa, que es generaran ingressos suficients com per compensar el deute, en lloc de comprar el bé quan es disposin dels diners.

• L’administració pública s’endeuta perquè ho necessita per donar uns serveis –via equipaments o infraestructures– als ciutadans. La capacitat de retorn del deute dependrà de la capacitat de generar ingressos, fonamentalment via impostos.

Però hi ha una diferència clara entre l’endeutament d’empreses i particulars respecte a l’administració pública. Quan les coses van mal dades, les empreses i particulars poden desfer-se de la inversió realitzada per cancel·lar el deute contret. L’administració pública no pot fer-ho. No es pot vendre un pavelló, una escola bressol, la pavimentació o l’enllumenat d’un carrer, o una biblioteca, per exemple.

I aquesta és la gran diferència: uns poden vendre, o deslliurar-se de la inversió, per cancel·lar el deute mentre que l’administració no pot i només li queda l’opció de reduir serveis/despeses o apujar impostos futurs.

El fet de no poder desfer-se de la inversió feta és el que ens hauria de portar a fer-nos la pregunta següent: cal endeutar-se o seria preferible tocar de peus a terra fent la inversió quan es tenen els diners necessaris per fer-la?

Al meu entendre, els ajuntaments només s’haurien d’endeutar a curt termini, com a màxim dos anys, per fer una inversió molt concreta i sense acumular endeutaments per diferents inversions. Perquè aquesta opinió? Actualment l’Ajuntament d’Arenys de Munt ha de pagar cada any 1.043.000€ per retornar crèdits, dels quals 120.000€ són interessos. Si no tinguéssim aquest deute, i el pagament de les seves quotes, tindríem 1.043.000€ per fer inversions. Amb un estalvi de 2 anys, tindríem 2.000.000€. Podríem fer un escola bressol i encara sobrarien diners. Si volguéssim fer un Pavelló nou, després de dos anys d’estalvi només hauríem de demanar un préstec d’1.600.000€ i el podríem cancel·lar en 2 anys –això sense perdre de vista que s’hauria de gestionar molt millor l’estricte compliment d’allò que s’ha pressupostat i evitar desviaments, com els que ara ja s’han produït–.

Al mateix temps, l’endeutament només fa que s’enriqueixin les entitats financeres que cobren per deixar-nos els diners. Arenys de Munt paga d’interessos als bancs 120.000€ l’any. Quantes inversions es podrien fer amb aquests diners per donar serveis als ciutadans, en comptes de donar-ho als bancs?

Perquè aquesta temporalitat de 4 anys, 2 d’estalvi més 2 de préstec? Perquè és el termini d’un mandat i, conseqüentment, amb un canvi de mandat els nous gestors podrien portar a terme les inversions que ells prioritzessin, però en aquest període de 4 anys i sense traspassar l’endeutament.

Una nova reflexió que hauríem de fer-nos: els pobles més endeutats són els que tenen més població. Per un motiu molt concret: a més població més demanda de serveis i més necessitats d’inversió que, molt sovint, no van acompanyades del necessari increment efectiu d’ingressos –encara que molts s’ho pensin–.

Per contra els pobles amb menys població, són els menys endeutats i els més rics, perquè poden destinar els hipotètics interessos bancaris a millorar els seus pobles, a part que, al tenir una població més estable sense increments sobtats, poden planificar molt millor les seves actuacions polítiques i les seves inversions. Els pobles petits s’anticipen al problema en comptes d’anar-hi a corre-cuita darrera d’ell, com fan els pobles més grans.

Proper: Receptes econòmiques per gestionar un ajuntament (5) SOBRE ELS SERVEIS QUE HA DE DONAR UN AJUNTAMENT.