Receptes econòmiques per gestionar un ajuntament - 1 - SOBRE EL REPARTIMENT DE RESPONSABILITAT

abril 2010.

Qui són els responsables de l'endeutament al qual han arribat dels ajuntaments? És responsabilitat exclusiva dels gestors polítics?

M’hauria agradat començar tractant dos punts sobre gestió econòmica municipal que considero importants, com són: l’actitud política davant d’aquesta gestió quan es té la responsabilitat d’ésser al capdavant de l’Ajuntament i una altra sobre l’endeutament municipal – que és el problema que, ara, ens afecta més directament –. Però crec que és important fer una reflexió prèvia que també afecta als motius sobre com ens trobem ara i sense la qual no es pot entendre l’alt endeutament que patim.

No voldria que s’interpretés aquesta reflexió com una critica a ningú, sinó més aviat fer evident algunes de les causes, entre moltes altres, que ens han portat a arribar a aquest punt. Opino que els vilatans estan plenament capacitats per fer els seus propis anàlisis respecte als motius que ens han dut fins a aquesta situació i cap a qui han d’enfocar les seves critiques, sense que ningú els ho hagi de dir.

Tot i això, hem de parlar de responsabilitats. La situació econòmica actual de l’Ajuntament no es producte de la casualitat, ni de l’atzar, ni tampoc d’una situació conjuntural de crisi. Hi ha agreujants locals que venen de lluny i que perduren. Potser sí que aquest agreujants tenen, ara, a veure amb la crisi – i aquesta els ha fet aflorar amb tota la seva cruesa – però segur que també ha estat la mateixa absència de crisi, durant força anys, la que ha portat a una deixadesa i deteriorament en les responsabilitats dels actors polítics. Per tant, existeixen responsables.

En la mesura que els diners que es gestionen des de l’Ajuntament són diners públics – que vol dir que són diners de tots nosaltres, diners de tots els arenyencs – que els cedim perquè els gestionin de la millora manera possible les persones que ‘nosaltres’ triem, per aconseguir un benefici general, comú i col·lectiu; nosaltres, tots els vilatans, tenim responsabilitat en com es gestionen aquest diners, els nostres diners.

I aquesta responsabilitat augmenta en la mesura que no són gestionats correctament.

Sense voler treure responsabilitat a les persones que, tots nosaltres, hem designat per fer aquesta tasca, ja estiguin al govern – la màxima responsabilitat – o ja estiguin a l’oposició, tots els vilatans som, també, una mica responsables.

I ho som perquè entre tots hem tingut l’oportunitat de triar qui havia de fer aquesta gestió i qui consideràvem que la faria el millor possible. I en aquesta responsabilitat, tot i que escassa, també hi són incloses aquelles persones que s’han inhibit en la pressa de decisions quan van tenir l’oportunitat, ja sigui perquè van votar en blanc, nul o perquè es van abstenir – opcions totalment legitimes – però que també comporten una dosi de responsabilitat, perquè, al cap i la fi, també han contribuït en aquesta tria, encara que indirectament.

Per tant, de la situació actual de màxim endeutament al municipi, o greu crisi al país, ens podem queixar, però tots tenim la nostra part de culpa. Perquè hem tingut l’oportunitat de prendre les nostres decisions. I les hem pres. Tots.

S’espera de nosaltres, com a ciutadans, que triem les persones més ben preparades – de les que es presenten – per realitzar les tasques comunes. Malgrat això també succeeix que, a vegades, la decisió es pren de forma banal i a l’últim moment, durant la campanya electoral, sense fer cap altra anàlisi de si aquella persona, o grups de persones, que triarem és l’adequada o la més preparada per gestionar els afers públics de tots nosaltres, entre els quals hi ha els nostres diners. I a vegades ho fem per simpatia o per amiguisme o per associació grupal. Aspectes aquests que res tenen a veure amb l’encomana que en resultarà. En aquestes situacions també tenim una part de responsabilitat sobre el que acabarà succeint en el futur.

Quan renunciem a efectuar cap control sobre les persones escollides i les decisions que van prenent, ni demanem explicacions, ni exigim responsabilitats, sinó que deixem fer esperant que tot vagi bé, a vegades miraculosament, continua la nostra responsabilitat.

De la mateixa manera que la tenim quan només demanem, sense tenir en compte com es pagarà i qui ho haurà de fer, com si fossin uns altres els que ho hauran de pagar, quan serem nosaltres els que ho acabarem pagant, d’una forma o altra.

També la tenim quan, en el PAM (Pla d’Acció Municipal), fet amb participació ciutadana, les propostes econòmiques no tenen, cap d’elles, una acceptació que superi el 50%. I de 70 accions prioritàries, les econòmiques, estan situades en els llocs 38, 39 i 63, evidenciant que no ens interessa gaire d’on es trauran els diners per dur a terme les altres 67 accions. I aquesta despreocupació és un missatge que, estranyament, si reben amb claredat els gestors del nostres diners.

En definitiva, tots tenim una responsabilitat respecte a la situació actual, sense obviar la gran responsabilitat que té qui ens governa. I la nostra indiferència o falta de compromís no són els millors aliats perquè algú altre gestioni de la millor manera els nostres diners.

Malgrat tot, amb la implicació de tots nosaltres podem revertir un escenari complicat. Encara hi som a temps i no és tant complicat.

Proper: Receptes econòmiques per gestionar un ajuntament (2) ACTITUD POLÍTICA DAVANT LA GESTIÓ ECONÒMICA MUNICIPAL.