març 2010
S'ha plantejat que l'Ajuntament establís mesures financeres per intentar reduir l’alt import que s’està pagant en concepte d’interessos bancaris pels crèdits que actualment té l’Ajuntament. Són mesures encertades?
Més enllà de la utilitat que pugui arribar a tenir aquesta moció, que – entre nosaltres – serà ben poca cosa, si que podem aprofitar l’ocasió per parlar de la situació econòmica i financera de l’Ajuntament. També es pot aprofitar per informar als arenyencs de per on aniran les tendències polítiques en futurs mandats i com aquestes tendències estaran fortament influenciades per la gestió econòmica que s’ha dut a terme fins al moment i per la situació econòmica general.
Arenys de Munt, malgrat que ara som un municipi especial i particular a ulls de molts catalans i de nosaltres mateixos, no deixem d’estar influenciats pel context financer que ens envolta i patim les conseqüències de les problemàtiques majoritàries que s’estan plantejant al nostre País. Igual que la resta de municipis. No som cap excepció. Encara que alguns municipis les pateixen molt més que d’altres.
Centrant-nos en la situació econòmica actual del nostre Ajuntament i amb la darrera informació rebuda a data 31 de desembre del 2009, tenim – tots els arenyencs perquè, al cap i la fi, l’Ajuntament som tots – un deute que depassa els 6,5 milions d’euros. El que representa uns 800 euros de deute per arenyenc, però a nom de l’Ajuntament. Això ha comportat haver de pagar uns interessos, per aquest deute, que superen els 111 mil euros durant l’any 2009.
Per no haver d’encallar-nos en el tema de com reduir aquests imports i respecte a les possibles solucions que es plantejaven en aquella moció, cal dir que durant tot aquest any 2009 hem estat treballant per intentar reconduir aquesta situació – el regidor d’Economia, la interventora, el tresorer, la secretaria de l’Ajuntament i jo mateix – i, ara com ara, se’ns ha plantejat com a inviable refinançar del deute. Primer, perquè les entitats financeres, des de l’abril del 2009, no realitzen refinançaments de deutes. I segon, perquè això implicaria haver de pagar, durant 20 anys, l’import d’uns 766.000 euros anuals de crèdits, dels quals, els primers anys, pagaríem en concepte només d’interessos l’import d’uns 192.000 euros. Per tant, força més del que actualment estem pagant. (l’explicació detallada d’aquest anàlisi la trobareu en la meva intervenció del Ple, en aquest punt). A la vista de les dades podem concloure dues coses: 1. Que, malgrat la bona intenció, aquesta moció arriba amb un any de retard. 2. Que refinançar el deute ara seria una greu irresponsabilitat política, que posaria en evidencia l’enorme desconeixement en matèria financera dels polítics que ens governen i que hauria de comportar la seva renuncia immediata al càrrec per incapacitat per gestionar el municipi i els nostres diners.
Ara ens trobem davant l’endeutament més alt de la història del nostre poble, el pic del qual s’ha assolit durant aquest darrer any. Però per reduir aquest import només ens queda una solució: NO GASTAR.
O sigui, a partir d’ara haurem de dedicar-nos, com a municipi, a estalviar i a gastar menys del que es recapta, durant uns quants anys – una situació que no deu resultar estranya a moltes famílies –. A no ser que, com a vilatans, estiguem disposats a fer una derrama extraordinària per cada arenyenc de 800 euros. Fet que, de ben segur, cap veí estarà disposat a acceptar.
Tots hem de començar a ser conscients de la greu situació econòmica de tota l’administració publica. Però també ho hem de ser de la del nostre Ajuntament. No perquè sigui pitjor que la resta sinó perquè és la que ens afecta més directament a nosaltres.
I tots també hem de començar a ser conscients de la necessitat que els nostres polítics municipals – tots: els que governen o els que hi puguin governar, els que estan a l’oposició o els que hi puguin estar – facin un canvi de ‘xip’ respecte a les polítiques d’ingressos, despeses, endeutaments i inversions que s’han de portar a terme des de l’Ajuntament.
I quan dic ‘tots’, també m’estic referint també a tots els ciutadans. Per tant, el primer pas és donar el màxim d’informació, de la forma més clara i transparent possible i el màxim d’entenedora, perquè entre tots, també els ciutadans, puguem prendre les millors solucions.
Tractar els temes econòmics no és senzill i menys en una situació com la que estem vivint i molt probablement em caldrà més d’un article.
El que és important és que tots comencem a tenir clar:
1. Que serà molt complicat per a l’Ajuntament arribar sense problemes fins a les eleccions del maig del 2011, a poc més d’un any.
2. Que caldrà adoptar unes mesures econòmiques molt fortes a partir del 2012, guany qui guanyi les properes eleccions i governi qui governi.
3. Que els ingressos derivats de l’activitat immobiliària, ingressos superflus, costarà que es recuperin uns 4 o 5 anys, com a mínim.
4. Que els ingressos que provinguin d’altres administracions continuaran caient durant els propers 3 o 4 anys com a mínim, a no ser que es facin canvis estructurals importants, canvis, ara com ara, no previstos. Per tant, no podrem esperar recursos salvadors d’altres administracions.
5. Que les solucions hauran d’aparèixer dels propis governs municipals, però això no serà fins que tots s’adonin conjuntament que cal un canvi i explicar a la població la veritat de la greu situació a l’Ajuntament. Per tant, no es podran fer discursos demagògics sobre els quals es pretengui satisfer totes les demandes dels vilatans, ni regalar les seves orelles amb promeses utòpiques.
6. Que no es podran fer totes les inversions que hom voldria. Ni ara ni durant els propers 5 anys, com a mínim.
7. Que l’Ajuntament no es pot anar endeutant indefinidament, hipotecant els ingressos dels propers 20 anys obligant que, durant els propers 5 mandats, no es faci altra cosa que pagar el deute. No seria ètic ni per nosaltres, ni pels nostres fills, ni pels futurs governants.
8. Que les entitats financeres cada cop veuen més risc en el finançament que donen als ajuntaments i en molts casos ja s’està negant aquest finançament. Una situació que tampoc deu estranyar a moltes famílies.
Aquesta és la situació actual i l’hem de encarar de forma valenta, amb coratge i amb determinació, però cercant les millors solucions per anar avançant, encara que sigui a poc a poc.
Existeixen aquestes solucions? Sí. Rotundament SÍ.
I això és el que intentaré anar explicant i desgranant en propers escrits.
Per tant, tinguem esperança en l’esdevenidor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per afegir el teu comentari en aquesta pàgina.